(bicisitudes septiembre 2004)
Caramels d’absència
Fa ara un any moria assassinada Empar Mengual –vull dir atropellada-. Cada
matí agafava la bicicleta i recorria caminals d’horta per arribar al treball.
Eixa escena, tan quotidiana en un pasat no molt remot, ara és anticapitalisme
brutal perquè implica no consumir automóvil i no contaminar. Aquell dia estiuenc
un cotxe intentà avançar-la mentre inesperadament aparagué un altre en direcció
contrària i com no cabien tots s’eliminà qui més molestava. I allò més dolorós no
és únicament els 44 anys tallats de soc-rel sinó la inutilitat de la teua
mort, Empar. Algun organisme públic s’ha interessat per l’accident? S’han posat
als camins rurals impediments perquè els vehicles circulen a 60, 80 o 100 km per
hora? Se li ha llevat a l’assassí l’arma de l’homicidi? Qui serà la propera
víctima de la dictadura del cotxe? Cuida’t molt, i mira les estreles a la Nit en
direcció a l’Horta.
Emparicidi
Dos botxins
et condemnaren a mort
sense previ avís
esmolaren les armes
i t’atacaren amb impunitat
ni un adéu un bes
o adreça
per enviar-te caramels
i aquell crit
que perforà l’Horta brutal
no me’l lleve de les mans
T’assassinaren
com aquesta societat
ho fa
sense avís
en nom del progrés
per arribar abans
tant se val
faran un judici
i ningú exigirà
que et retornen la vida
o llancen a la mar
tots els cotxes bilabials
excrements de conats
És el teu somriure brutal
allò que més trovarem a faltar
en dies d’estiu i soledat
i la teua bicicleta
encara calenta de tu
t’enyorarà
com els cirerers de la vall
Empar de conats
Emili Olmos i Pasqual