Doncs jo també vaig deixar una brúixola de record pels camins de les Garrigues, i això que me l’estimava força, perquè ens havíem perdut junts moltes vegades!

 

Però no escric per queixar-me d’haver-me quedat sense nord, si no per felicitar el Felip Gili i el Xino-Xano per aquesta festa de l’orientació que ens han ofert. Impecable en l’organització, ha sigut una cursa generosa en quilòmetres, fites, feina, menjar (quina passada la Hash House!), hores i hores dels organitzadors perquè la nit no es fes tan dura, perquè tot sortís perfecte. És veritat que el fred també va ser molt generós i que els garrics no es van quedar curts, però tot això acabava de fer-ho més èpic.

 

Felicitats, Felip, i gràcies de tantes hores dedicades a permetre’ns disfrutar d’aquest rogaine